Venerdì, 21 Luglio 2017
Unitelsardegna Logo
Piattaforma didattica >>
 

LÈTURA IN SARDU DE SU TESTU “S’ÙRTIMA PAGHE DE LIÀNORA” IN ONANÌE. BALÈNTIA MANNAS DE SAS TRES PITZINNAS.

Pubblicazione: 
Mercoledì, 15 Ottobre, 2014 - 10:18

 

 

LÈTURA IN SARDU DE SU TESTU “S’ÙRTIMA PAGHE DE LIÀNORA” IN ONANÌE.

BALÈNTIA MANNAS DE SAS TRES PITZINNAS.

de Màriu A. Sanna

Cando in su beranu passadu apo incomintzadu a lèghere totu su pertocaiat s’istòria de sa bidda de Onanìe, soe aduradu ispantadu dae su documentu chi pertocaiat sa paghe de s’annu 1388, intre de sos Rennos d’Arbarèe e de Aragona: in sa pergamena publicada da Pascala Tola in s’opera sua Codighe Diplomàticu de sa Sardigna, inue su balente istùdiosu tataresu aiat chircadu de collire totus sos documentos sardos dae s’annu 1000 a sos ùrtimos de su settighentos.

Lèghende sa pergamena aiat contadu cun ispantu meu mannu, 11 nùmenes de onaniesos chi fiant andados a frimmare sa paghe in Otieri; custu assumadu a sa presèntzia de sa crèsia de Santu Pedru (sa sola crèsia romanica de cust’ala de Sardigna) e su tzentru istòricu galu mantesu bene de sa bidda, m’ant fatu comprendere chi in custos logos s’istòria aiat lassadu in s’edade de su mediuevu sardu istigas de importu mannu.

Duncas cando su sìndigu de Onanìe Clara Michelangeli m’at dimandadu si s’Ufìtziu Limba Sarda podiat fàghere ammaniare carchi gidea pro sa manifestatzione Atonzu in Barbagia, l’apo nadu deretu chi aiat custa idea e tando, tempus una chida l’apo imbiadu su testu chi li ch’est agradessidu meda.

Cun s’agiudu mannu de Lidia Contu, Noemi, Roberta e Sandra tres pitzinnas de Onanìe ant lèghidu in sardu onaniesu unu testu istòricu chi contat cantu est capitadu in s’annu 1388: sa paghe intre de su Giudicadu de s’Arbarèe (guvernadu dae Liànora) e su Rennu d’Aragona (guvernadu) dae Giuanne I su Catzadore.

Sas tres pitzinnas sunt istadas de balèntia manna pro su nessi duos motivos:
su de unu chi ant imparadu a lèghere in sardu, su de duos ca ant àpidu pagu tempus.
A sa manifestatzione b’at istada sa presèntzia agradèssida de s’Assòtziu Istòricu “Memoriae Milites”.

 

Fonte